Archivo | Quim Monzó RSS feed for this section

Uf, va dir ell

1 Oct

A hores d’ara se me’n fot, m’importa ben poc; millor encara: no m’importa gens tot el que ha succeit. Aigua passada no mou molins, que diuen no sé on. L’únic que vull és veure, un altre cop, els cels de color pipermint i els estels que espurnegen dins del cove dels seus ulls. Però aquest cop, si em fos permès, voldria inundar-la de blancor. Perquè tot plegat comença a atipar-me una mica, cosa que esdevé sorprenent si tenim en compte que sóc un home summament pacient, però és que aquesta és una història immemorial que comença quan jo encara era jove i la besava tendrament, dins del landó llogat que el cotxer havia deturat a frec d’una illa de llum, vora la mansió neoclàssica (d’un neoclàssic tardà) on havíem d’estimar-nos tant.

Anuncios